De nou, no tant nou.

Situació:
Dijous, 7 de febrer de 2008. 11:05 (Descans a la classe d'Economia Espanyola). Classe 10. Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials. Universitat de Barcelona.

Estava mirant com organitzar-me la tarda per les coses que haig de fer quan de sobte escolto que els quatre joves de darrere, que llegien 'atentament' el "diari" (20 minutos) comencen a parlar de les eleccions americanes i, posteriorment, de les properes eleccions generals a Espanya.
Segons els seu parer, les properes eleccions a Espanya les guanyarà Zapatero i ells 'literalment': "en aquestes eleccions jo aniré a votar... un vot no val res però un més un més un..."

Després han passat la conversa a la campanya de Rajoy... "amb Rajoy és possible" i han hagut unes quantes rises...

El que deia, no sé si la política comença a interesar els joves (a llarg termini) o si només interesa quan estem cridats a les urnes.

Encara no acabo d'entendre els comentaris favorables a la desafecció política de la majoria de professors a les aules de la universitat. Avui, n'hem hagut d'escoltar 5... els quals (la majoria d'ells) desanimaven a la participació a les properes eleccions o bé arremetien contra els candidats d'un o altre partit.

Finalment, i amb l'ànim de poder fomentar la participació (sobre tot jove) a les properes eleccions destacar el naixement de plataformes com "Proyecto 80%" de la qual vaig parlar en un post anterior, i d'altres específiques per a cada partit. A destacar, "Españoles en el mundo con Zapatero", ...

"Joves, participeu en política, perque si no ho feu, algú ho farà per vosaltres i potser vagi en contra vostra"